dimarts, 10 de novembre del 2009

Calent al tren

Altre cop avorrit al tren i sense res per llegir i a sobre no hi ha lloc per seure!
Un parell de seients davant meu uns ulls blaus guspiregen en la penombra del vagó i em deixen enlluernat.
Em mira a mi?
Em moc lleugerament i m'oculto darrera el cap d'un tiu que seu enmig...
Efectivament! Allarga el coll pel costat del cap que em tapa. Està clar. Em mira a mi!
Jugo una mica amb ella. Em vaig movent distretament, com qui no s'hi fixa, de manera que a vegades em pot veure i a vegades ha d'allargar el coll.
Finalment ens quedem mirant l'un a l'altre entre els caps de dos tius que seuen enmig.
M'aturo per un instant, la miro fixament i li somric.
Merda! ara l'he cohibida! S'ajup i mira avall.
Aprofito per mirar-li la resta del cos que encara no l'hi havia vist. Quins pits!!! Uns pits rodons, de la mida de dues taronges. Perfectes per agafar-los amb les mans i omplir-les sense que sobri ni falti res de res. Com m'agradaria agafar-los una amb cada mà... Estrènyer-los ben fort mentre miro aquells ulls blaus espurnejants... Clavar-li queixalada al coll i repassar-li tot l'escot amb la llengua fins al bell mig d'aquelles dues meravelles. Aleshores li xarruparia un mugró i el faria repicar amb la punta de la llengua com si fos una campaneta. Amb una mà li pessigaria l'altre mugró, mentrestant li premeria el cul i l'estrenyeria ben fort contra el meu cos per tal de sentir la meva polla dura clavar-se contra el seu entrecuix calent.
El tren s'atura. Ella s'aixeca i s'acosta a la porta, just davant meu.
Faig el que puc perquè no se'm vegi la cara de viciós, però no puc apartar-li la vista de sobre i aprofito per mirar-li els pits per última vegada ara que la tinc tan a prop.
No puc creure el que veig! Va tan empitonada que sembla que els mugrons hagin de travessar la camisa!
Li miro els ulls d'una llambregada i veig aquells dos fars encesos com flames ardents.
Deu anar tan sortida com jo!
Agafo les coses d'una revolada i surto rere seu.