El vol de l'oreneta

T’has fixat mai en el vol d’una oreneta? Què deu ser allò que les empeny a enlairar-se ràpidament per deixar-se caure poc després? Quina raó té de ser aquell vol lleuger i nerviós que no porta enlloc?

Assegut a la riba del Besós vaig contemplar un munt d’orenetes que volaven erràticament sobre l’aigua i em vaig posar a escriure un poema, però més enllà de les orenetes hi veia un reflex d’una altra realitat més propera i palpable …

Tendre i fràgil oreneta
de vol inestable i sinuós
agitada per una força imperceptible,
moguda per un instint irracional,
s’enlaire sobtadament veloç
amb la irrefrenable passió
que engendra un antic desig
intangible i llunyà
que fugisser,
apareix en l'horitzó

i amb el pes de la consciència
que el decebedor despertar
d’un fascinant somni humit
colpeja el clímax,
s'esvaeix el captivador miratge
que l’empenyia a lluitar.

Com un préssec madur
que mai ningú tastarà,
amb el cor ferit
i mancada d'il·lusió
cau trista i abatuda
humiliada pel destí

….retalls d’imatges de realitats paral·leles que ens indueixen a pensar en lligams misteriosos i entranyables que no es veuen si no es vol.

La mestra de mestres

L'altre dia, quan vaig acabar l'última classe del dia i em disposava a anar a fer unes birretes amb uns amics vaig passar per davant d'una aula i en mirar a través del marc de la porta hi vaig veure una mestra (a qui tinc molt d'apreci jejeje) que orgullosa ves a saber de què, contemplava amb els ulls plens de joia tota la classe. Anava repassant amb la mirada tota l'aula de dreta a esquerra i finalment va donar un parell de copets suaus a uns llibres que tenia damunt de la taula amb el palmell de la mà deixant anar una exclamació de satisfacció.
En veure aquesta escena tan íntima i tendre, no em vaig poder estar de mirar l'interior de l'aula, estava absolutament encuriosit per saber què devien fer els alumnes per despertar tanta emoció a aquella mestra.
El més impressionant de tot va ser que en allargar el coll per guaitar què es coïa allà dintre em vaig adonar que l'aula estava completament buida!

Això es mereix un poema, no creieu?????

La mestra de mestres

Amb un llarg somriure
histriònic i facinerós
el general contempla les despulles
dels combatents caiguts
en la batalla victoriosa

Sons ulls incandescents
radien sense modèstia
l'orgull superb
que s'exhibeix omnipotent

i com una patètica imatge especular
reflectida per un espill faceciós
es mostra ella
en acabar la jornada