L'altre dia, quan vaig acabar l'última classe del dia i em disposava a anar a fer unes birretes amb uns amics vaig passar per davant d'una aula i en mirar a través del marc de la porta hi vaig veure una mestra (a qui tinc molt d'apreci jejeje) que orgullosa ves a saber de què, contemplava amb els ulls plens de joia tota la classe. Anava repassant amb la mirada tota l'aula de dreta a esquerra i finalment va donar un parell de copets suaus a uns llibres que tenia damunt de la taula amb el palmell de la mà deixant anar una exclamació de satisfacció.
En veure aquesta escena tan íntima i tendre, no em vaig poder estar de mirar l'interior de l'aula, estava absolutament encuriosit per saber què devien fer els alumnes per despertar tanta emoció a aquella mestra.
El més impressionant de tot va ser que en allargar el coll per guaitar què es coïa allà dintre em vaig adonar que l'aula estava completament buida!
Això es mereix un poema, no creieu?????
Amb un llarg somriure
histriònic i facinerós
el general contempla les despulles
dels combatents caiguts
en la batalla victoriosa
Sons ulls incandescents
radien sense modèstia
l'orgull superb
que s'exhibeix omnipotent
i com una patètica imatge especular
reflectida per un espill faceciós
es mostra ella
en acabar la jornada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada