El vol de l'oreneta

T’has fixat mai en el vol d’una oreneta? Què deu ser allò que les empeny a enlairar-se ràpidament per deixar-se caure poc després? Quina raó té de ser aquell vol lleuger i nerviós que no porta enlloc?

Assegut a la riba del Besós vaig contemplar un munt d’orenetes que volaven erràticament sobre l’aigua i em vaig posar a escriure un poema, però més enllà de les orenetes hi veia un reflex d’una altra realitat més propera i palpable …

Tendre i fràgil oreneta
de vol inestable i sinuós
agitada per una força imperceptible,
moguda per un instint irracional,
s’enlaire sobtadament veloç
amb la irrefrenable passió
que engendra un antic desig
intangible i llunyà
que fugisser,
apareix en l'horitzó

i amb el pes de la consciència
que el decebedor despertar
d’un fascinant somni humit
colpeja el clímax,
s'esvaeix el captivador miratge
que l’empenyia a lluitar.

Com un préssec madur
que mai ningú tastarà,
amb el cor ferit
i mancada d'il·lusió
cau trista i abatuda
humiliada pel destí

….retalls d’imatges de realitats paral·leles que ens indueixen a pensar en lligams misteriosos i entranyables que no es veuen si no es vol.